domingo, 7 de diciembre de 2008

Minority Report, el futur de la publicitat

Washington, any 2054. John Anderton (Tom Cruise) fa un volt pel metro i desenes de pantalles de LED el saluden pel seu nom i cognoms, després d’haver-lo identificat a través de l’iris amb una càmera, i li ofereixen tot tipus de productes.



L’any 2002 Steven Spielberg va dirigir Minority Report, un film futurista que reflectia el futur (cada cop més a prop) de la publicitat: personlitzada i a la carta.

La veritat és que ara se’ns fa impensable pensar que algun dia entrarem en un centre comercial i algú ens podrà detectar i oferir-nos tot tipus de productes adequats a la nostra raça, sexe o estat d’ànim. Però el cert és que, salvant les distàncies amb la ficció i sense arribar a personalitzar amb noms i cognoms, la tecnologia ja permet que la publicitat s’adapti a qui la mira.



Un exemple? El “digital game”. Aquest sistema de reconeixement òptic permet seguir els moviments d’una persona i reproduir-los en un entorn digital que apareix en una gran pantalla. Podem personalitzar aquest entorn amb anuncis o, per exemple, aconseguir que la gent del carrer entri en una botiga si en finalitzar el joc se li ofreix un premi que hagi de recollir a l’establiment.

A més, un sistema de detecció per l’iris, permet comptar quantes persones han mirat aquestes pantalles, quant de temps i si són homes o dones, la qual cosa resulta molt útil si s’utilitza com a suport publicitari.

Així, per exemple, si vols promocionar un cotxe tens la possibilitat de que la pantalla parli de potència, si qui mira és un home, o de seguretat, si és una dona.

Innovacions n’hi ha de tot tipus: terres digitals en els quals amb el moviment del cos podem desviar un banc de peixos virtuals; aparadors interactius que es mouen en detectar la presència de la gent; fils musicals que canvien segons si plou o fa sol... Però, on són? Per què seguim veient sempre el mateix?

Oral B: creativitat a Internet

M’agradaria comentar una de les creativitats que Oral B ha utilitzat últimament a Internet, perquè acostumada a veure els mateixos formats de sempre, crec que és interessant destacar quan algú aposta per ser creatiu.

L’altre dia estava visitant la web de Telecinco i, de cop i volta, em va aparèixer un raspall de dents elèctric que sortia de la part inferior dreta i s’aturava quan arribava al centre de la pantalla. La web de la cadena utilitza el color vermell per als titulars. I què és el què feia el raspall? Doncs de cop i volta es posava en funcionament i anava esborrant el color vermell de la web, de manera que anava deixant de color absolutament blanc el fons de la pantalla. Era molt original!!! I a més deixava molt clar el principal atribut del producte. He estat mirant a veure si el tornva a trobar per a què el poguéssiu veure, però no hi ha hagut sort...

La situació actual del Brand Entertainment

El 77% dels lectors no es fixen en els anuncis, el 90% dels oients de ràdio no es fixen en les falques, el 75% dels espanyols no presten atenció a les tanques i el 40% de l'audiència de prime time fa zapping: el model basat en l'exposició està fallant.

Aquest rebuig a la publicitat ve motivat per dos canvis: el canvi en el consumidor, que ara és més exigent perquè està més expertimentat; i el canvi en la tecnologia. Les persones dediquen cada cop més temps a l'oci i aquesta és una gran oportunitat per a la publicitat. Aquest és l'origen de l'aparició del brand entertainment, la manera com la marca crea contingut, entreteniment, experiències al consumidor i arriba no només a la seva ment, ´sinó també al seu cor.

L'enlairament del brand entertainment vindrà de la mà de la televisió, tot i que el mòbil i els jocs també seran molt importants en el seu desenvolupament. El més important en aquest moment és que els anunciants s'animin a apostar per aquest nou concepte de publicitat, tot i que molts no ho fan per l'absència de factors de mesura del seu impacte.

Un exempla clar d'aquest tipus de campanya el trobem amb Levi's. Per tal de posicionar-se en le mercat femení, va elaborar un còmic a la revista de tendències Wendy & Rita, amb la qual cosa el públic objectiu estava en contacte amb la marca mentre realitzava una activitat d'entreteniment en el seu temps d'oci, en aquest cas, llegir una revista.

Un altre exemple el va protagonitzar Sunny Delight, que va realitzar una gira amb el grup infantil Santa Justa Klan per diverses ciutats espanyoles tot promocionant la beguda. A més, diversos programes de Telecinco van efectuar connexions en directe a les actuacions.

Aquí us deixo un vídeo que també exemplifica clarament el què seria el brand entertainment. Es tracta del famós experiment Coke+Mentos, que ha donat peu a que un gran nombre de persones ho provés i, per tant, es divertís amb els productes.