Burger King & Advergaming

Després de mirar diversos exemples d'empreses que utilitzen l'advergaming, crec que és interessant destacar la tasca que Burger King va realitzar als Estats Units l'any 2006.

La cadena de fast food va decidir llançar al mercat tres videojocs (Pocketbike Racer, Big Bumpin i Sneak King) compatibles amb Xbox 360 i Xbox. Aquests es podien adquirir al preu de 3,99 dòlars amb la compra d'un menú. Tenint en compte que als Estats Units el preu d'un videojoc nou no baixa dels 20 dòlars, l'oferta feia més que temptadora qualsevol hamburguesa que els acompanyés.



D'aquesta manera, Burger King va apostar per generar comunicació amb els seus clients a través d'aquest mitjà no convencional, i els resultats que va obtenir van ser sorprenents.

D'acord amb un comunicat emès per Microsoft, la cadena de fast food va vendre 2 milions de jocs en només 4 setmanes des del seu llançament.

Des del punt de vista del marketing tradicional podria pensar-se que Burger King va decidir "regalar" videojocs per vendre més menús o simplement per atraure a un major nombre de públic als seus locals. Però tot i que aquests objectius es van complir, l'efecte des del punt de vista del marketing viral va ser encara més important.

Cada client que va emportar-se algun dels videojocs del "Rei de l'hamburguesa" no només va comprar un entreteniment per jugar amb la seva consola, sinó que també es va emportar una història per explicar als seus amics i, el que és més valuós per a l'empresa: hores d'exposició exclusives a la marca.

Per a Burger King, l'estratègia va ser perfecta. Va aconseguir un efecte viral increïble, reflectit en pàgines web, revistes i fòrums de videojocs i marketing.

Aquí us deixo un vídeo per a què veieu algunes imatges dels videojocs i els seus resultats.

Més aplicacions per al Facebook

Ara també podrem escoltar la música que volguem sense sortir del Facebook. Els executius de la red social, en búsqueda de noves aplicacions, estan negociant la possibilitat d'oferir música a canvi de publicitat, però sense opcions a poder descarregar-la.

El fundador de Facebook podria estar mantenint reunions amb directius de diversos llocs que ofereixen música per streaming (veure o sentir un arxiu directament des d'una pàgina), com Rhapsody.com, iLike.com, Lala.com o Imeem.com.

Això sí, segons s'ha difós, Facebook no permetrà que els usuaris descarreguin els temes al seu ordinador. L'objectiu és que els usuaris puguin escoltar música de forma gratuïta, sense sortir del lloc, però sense grabar-los en un disc.

De totes maneres, haurem d'esperar, ja que aquest servei encara no té data de llançament.

Crec que és interessant que es busquin noves aplicacions, però no sé fins a quin punt interessarà als usuaris aquest servei si la música no es pot descarregar... Perquè per això ja ens podem crear les nostres llistes de reproducció a l'ordinador, no? Amb prèvia descàrrega, és clar.

Televisió VS Internet?

Sembla ser que el que havia de convertir-se entre una guerra entre la televisió i Internet s'està convertint en una relació amb llaços cada cop més estrets.

Segons Chad Hurley, un dels fundadors de YouTube, "la posició d'Internet com enemic de les televisions està ja superada, perquè a poc a poc anem trobant formes a través de les quals tots en sortim beneficiats".

Corren temps de romanç entre la televisió i Internet. Les modalitats de contacte entre la TV i la web són múltiples. Avui dia, la programació de nombrosos canals pot seguir-se en viu a través de les pantalles dels ordinadors i dels mòbils.

Però la web no es limita a replicar els continguts creats per la pantalla petita. Reconegudes productores de TV desenvolupen ficcions específiques per a la xarxa. Un exemple el trobem en la nova ficció Amanda O, produïda per Dori Media Group. La telenovel·la s'emetrà diàriament per Internet a partir del juny del 2009. Amb 120 capítols de 8 a 9 minuts cadascun, narra la història d'una estrella del pop que, en patir una acusació per part de la premsa, decideix iniciar una nova vida. Els usuaris podran decidir el destí dels personatges i, a més, la ficció tindrà episodis d'1,5 a 3 minuts per als mòbils i d'una hora setmanal per a la televisió.



El públic vol opinar. Només cal que veiem els missatges a les ràdios, els comentaris en els diaria on-line, les votacions en els reality shows i els concursos, o els seus vídeos en els canals de notícies. Així que no és d'extranyar que cada cop adquireixin més importància els nous formats en els quals el poder de decisió i de participació de l'espectador siguin més alts.

Pong, el primer videojoc

Ja que aquest blog va de l'advergaming... què menys que dir alguna cosa sobre l'origen dels videojocs, no?

El Pong sempre ha estat considerat el primer videojoc de la història, però la realitat és que és curiós conèixer els esdeveniments previs a la seva aparició.

Tot va sorgir perquè William Higinbotham era aficionat al pinball. Així que l'any 1957 va decidir realitzar una espècie de joc de tennis a través d'una màquina connectada a un oscil·loscopi.



El resultat final va ser el Tennis for Two, i consistia en una línia horitzontal que representava el terra del camp de tennis i una línia vertical a la meitat del camp que representava la red. Els jugadors havien d'escollir l'angle en el qual havia de sortir la pilota i colpejar-la.

En realitat, aquest podria ser perfectament considerat com el primer videojoc, ja que és més realista que el propi Pong, que va ser inventat disset anys més tard per Allan Alcorn. Pel que va comentar en alguna entrevista, es veu que volia inventar un joc el més simple possible per tal que hi pogués jugar qualsevol borratxo en un bar. El Pong en un principi va ser només un prototip, fins que van començar a crear-se cues en el pub on estava el joc. Aquesta va ser una senyal clara de que l'experiment es convertiria posteriorment en un fenomen mundial.



Aquí us deixo un link per si voleu descarregar-vos la versió del Pong per al PC.

http://www.pong-story.com/pcpong.htm

Com sorgeixen els advergames?

L'heterogeneïtat dels gamers i la gran quantitat d'hores que dediquen als videojocs (un promig de 7 per setmana) van fer molt atractiu el mitjà per a les marques, que tenien un gran interès en trobar noves alternatives al marketing i la publicitat tradicional.

Si a això se li sumen els avantatges en interactivitat, entreteniment, factor emocional i social que proporcionen els videojocs, les empreses van descobrir en ells un mitjà ideal per tal d'atravessar el sistema inmunològic dels consumidors, saturats pels milers de missatges que reben al dia.

D'aquesta manera, en un principi van començar a col·locar les seves marques en els videojocs, de la mateixa manera com es va fer en el cinema: amb el què actualment rep el nom genèric de PNT, productes presentats dins l'escenari de la pel·lícula o, en aquest cas, del joc. Això es va denominar In-Game Advertising o Sponsorship i, en general, va ser ben rebut pels gamers perquè entenien que ajudava a construir la versemblança del joc i a donar-li més realisme.

Les marques que van optar per anar més enllà van començar a aliar-se amb estudis per tal de construir-se els seus propis jocs. Aquests batejats Advergames, videojocs creats específicament per a una marca, situant-la com a  protagonista principal del joc, busquen comunicar aquesta marca i establir relacions amb els seus consumidors, ja sigui centrant-se en mostrar les característiques del producte (molt utilitzat, per exemple, per la indústria automobilística per presentar autèntics tests drive virtuals dels nous models) o en fer viure d'una manera original i creativa els atributs intangibles de la marca.

Advergaming, més que un pur entreteniment

Es necessiten noves fórmules per arribar al públic, els canals massius estan saturats amb la publicitat i estan perdent audiència. Cada cop es dedica menys temps a mirar la televisió, i més a jugar amb la consola o el PC. La tecnologia avança i permet evitar els anuncis tradicionals i els usuaris han après a comunicar-se per altres vies i actuen en un entorn global.

Aquest és el context en el qual neix l'advergaming, una eina de marketing i comunicació que es basa en la creació de videojocs interactius que permeten una exposició contínua de l'usuari davant la marca.

Aquests jocs sempre es realitzen amb una finalitat: arribar al públic objectiu a través del videojoc. Mitjançant un videojoc és més fàcil assimilar el missatge. L'usuari està aprenent, informant-se o coneixent alguna cosa nova, mentre es diverteix. Però a més de la pròpia interacció del joc i la presència implícita o explícita de la marca, hi ha una altra sèrie d'elements que caracteritzen aquest tipus de jocs publicitaris interactius: la personalització, la naturalesa "viral" de propagació dels missatge, l'obtenció de dades i la multicanalitat, i la integració de canals on i offline.

Així, a través de totes aquestes característiques, aquest canal publicitari es pot utilitzar per tal d'aconseguir les següents funcions:

- Reforçar la imatge de marca.

- Crear bases de dades amb informació sobre els usuaris.

- Segmentació directa del públic objectiu al qual ens volem dirigir.

- Relació cost/efectivitat molt més alta que en altres mitjans i suports publicitaris.

- Alt índex de record per part de l'usuari.

- Gran capacitat per a transmetre els atributs del producte i de la marca.

- Baixa intromissió publicitària a l'hora de navegar.

- L'internauta busca el joc, i no a l'inrevés.

- Construir diàleg amb els usuaris.

Tot això, i molt més, és el què poden aportar aquest tipus d'estratègies a les marques. I aquestes aportacions són precisament les que anirem descobrint a través d'aquest blog.